Siberia // Joan Margarit

el

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

(Joan Margarit – “Principis i finals”)

Anuncios

3 Comentarios Agrega el tuyo

  1. viclala dice:

    bieeeen! gràcies, paco!
    (buf! fa mal aquest poema…)

  2. Merce dice:

    Un poema molt bonic i amb un missatge prou profund. Allò de Siberia no vindrà pel sentiment que predomina en totes les publicacions que estàs fent dins d`aquesta sèrie? 😉

  3. Basseta dice:

    Qué fuerte, no había leído nunca una cosa semejante.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s