‘Marc Parrot presenta Ombres de Plata’

el

Sota Ombres de Plata s’amaga “un fascinant espectacle musical amb meravelloses imatges en moviment”. Qui sinó un artista d’un altre temps podria utilitzar d’un títol així? I sí, l’artista en qüestió és d’un altre temps i un altre lloc, un artista curiós i inquiet que, finalment, beu de la tradició com li ve de gust i ho reflecteix en les seves pròpies composicions, en les seves produccions i en els seus espectacles: és un clàssic contemporani. Per tot això ens alegra i ens honra fer rodar la nostra catifa vermella per rebre amb tots els honors al músic que faltava al nostre circ, en Marc Parrot.

Com vas trobar en Segundo de Chomón? 

Estava treballant en diferents idees pel nou disc i el Rafa Besoli, crític de cinema i realitzador amb qui havia treballat en un parell de clips pel disc “Interferència”, em va venir a veure a l’estudi per ensenyar-me unes pel.licules antigues d’un realitzador pioner del cinema mut, mentre les veia al.lucinat, vaig començar a reproduir algunes de les músiques en les que estava treballant i en aquell moment em vaig il.luminar.

Què podem esperar a l’espectacle Ombres de Plata? És dificil d’explicar. Durant l’espectacle, projectem una sèrie de pel.licules de Chomón, que daten de principis del segle XX, que nosaltres anem il.lustrant amb cançons i recitats. Es produeix un diàleg a tres bandes entre les pel.licules, la nostra intervenció sonora i les associacions que en fa cada espectador depenent de la seva experiència i la seva sensibilitat. Hi ha una pila de detalls que m’han sorprès a mi mateix a partir d’observacions d’altres espectadors.

 N’hi haurà disc en estudi d’aquest projecte?  Sí, el disc es diu Començar pel final i comté bona part del material que forma part d’Ombres de plata.

Com ha sigut l’experiencia de col.laborar amb la Filmoteca de Catalunya? Per a mi ha estat una experiència que creativament m’ha fet contemplar noves possuibilitats. La col.laboració de la Filmoteca de Catalunya ha estat vital per poder endegar aquest projecte en el que l’imatge i el so interactuen d’una manera gens convencional.

Vas començar el cicle de concerts d’Ombres de Plata a la Carpa Atlàntida de Vic. Com va ser la reposta? Vam fer uns quants concerts abans per arribar a l’Auditori amb l’espectacle una mica rodat. A Vic vam tenir molt bona rebuda i la proposta va generar prou interès com perquè poguem començar una gira a mitjans de gener que de moment ens té ocupats fins l’estiu.

Després vas estar a Casal de Calaf, a l’Auditori de Barcelona, i al Café del Teatre de Lleida, per tancar el teu cicle de concerts de 2011. Veus una evolució en l’espectacle? Amb l’experiència que tenim, hem vist que l’espectacle funciona bé en qualsevol lloc on la gent pugui estar asseguda i hi hagi una mica de silenci.

Com va anar el projecte Què m’esta passant? Què m’està passant? es un llibre il.lustrat que parla dels sentiments. El vam pensar l’Eva Armisén i jo com un llibre familiar per fomentar el diàleg sobre aquest tema entre pares i fills. Els textos del llibre son les lletres de les cançons que apareixen al cd que l’acompanya. Aquest treball és la base d’un espectacle de petit format que estem fent per les biblioteques amb música i dibuixos.

Com sents que han sigut rebuts els teus treballs per a TV3? Estic content amb els treballs que he fet per TV3. En general, han estat ben rebuts i en tots ells em sento en bona part satisfet personalment.

En referència a Casal Rock, n’ets conscient de tot el que has fet per a que els joves ens mirem diferents als padrins? A Casal rock tot va passar de forma molt natural. El millor va ser quan uns i altres ens vam deixar anar i vam gaudir de l’experiència.

Quina relació tens avui en dia amb El Chaval de la Peca? Continua a Miami? Es fantàstic que li agradi tant Miami, a mi es un lloc que mai m’ha atret gaire. Jo sé on està ell i ell sap on sóc jo, però no ens interferim.

Des del punt de vista de la composició i la interpretació, et sents més còmode en català o en castellà?  Crec que cada llengua té la seva musicalitat i sobre tot el seu ritme. Canto en català perque em resulta natural i familiar.

Si volguessis i poguessis treballar al circ, de que ho faries? De “Jefe de pista”, és clar!

Més informació: Marcparrot.com

Discografia: Sólo para locos (1993), Sólo para niños (1995), Rompecabezas (2001), Dos maletas (2004), Mentider (2005), Interferència (2007), Avions (2009) i Començar pel final (2011)

Anuncios

5 Comentarios Agrega el tuyo

  1. viclala dice:

    ay, q encanto d hombre! aunque veo q a veces las respuestas son un pelín obtusas, no? pero a él se lo perdonamos todo todo todo!! :*

  2. Parce dice:

    Al jefe de pista no se le puede hacer la contra 😉 Ja saps que nosaltres som fans/groupies/bés negres (sense ramat) del Marc Parrot i bueno… no pots esperar que un mestre de les paraules a una pregunta sí/no responga sí/no. Elemental, querido Watson. Petonets per a Varna!

  3. alcoià dice:

    Gràcies pels links. El disc està súper guapo!! A veure si fa gira per la Comunitat….

  4. Grafton dice:

    This site has been such a great find for me. Long time fan of Chomon. Marc did a nice job!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s